Saltar-se la navegació

Monthly Archives: Setembre 2011

Un mico greixós i pelat, amb la música a tot volum, com gairebé cada nit, pica a la paret de la seva veïna, amenaçant-la i escridassant-la. “Te mataré!”  o “Si tienes huevos llama a la policía!”, entre d’altres.

Ja és la segona vegada en menys d’un any, i la noia te por. La por, mica en mica es va convertint en ràbia i impotència, en frustració de veure que per més que faci, aquell proto-home segueix ostentant la supremacia de la força, de la violència, de la testosterona. En qualsevol moment poden coincidir al replà i tem el pitjor.

El seus records no l’ajuden. Tres anys enrere, la seva millor amiga va ser assassinada per un veí. Vint-i-quatre ganivetades mentre ella donava guitzes al buit, tacant les parets de sang, mentre provava de desfer-se del seu botxí, i l’únic que aconseguia era deixar un rastre macabre de taques a les parets i un toll de sang fresca que va arribar a baixar alguns graons, abans de coagular-se.

Després es va convertir en una notícia de primera plana als diaris locals i en poc temps, en una estadística. Avui, només la recordem els qui la vam conèixer. Tamara Monti “Tamy”.

Finalment truca a la Policia Local, que per segona vegada en menys d’un any, venen a veure que passa. “Si, ja sabem qui és”. Però això no tranquil·litza la noia, que així ho expressa. “No hi podem fer res més, si vol pot posar-li una denúncia”.

El cos de la Policia Local de Roses te antecedents curiosos, com el d’un agent que va disparar i matar a un conductor per saltar-se un semàfor. Aquest agent, després d’acomplir una petita condemna, va ser readmès al cos i va seguir patrullant, armat.

Si més no resulta curiós que la llei i l’ordre siguin aplicats amb tanta contundència, excepte quan perilla la vida d’una dona. I no estem dramatitzant si pensem que mentre llegim això, 45 dones han perdut la vida a mans d’homes, si és que poden arribar a ser classificats com a tals. No hem evolucionat!

Què ha de fer la noia? Bé, de moment només pot: tenir por!

Aquest post no és ficció. Els fets són de la passada nit, a la tranquil·la vila de Roses, Alt Empordà. 12/09/2011

albertlarrosa

Després de sis anys abstenir-me, heus ací que sol, al meu vaixell, no he pogut aguantar més i he sucumbit a la temptació.

Ara amb l’ordinador, la tens tant a l’abast! De res serveix haver tirat la “tele” amb reproductor de vídeo incorporat.  Prems l’interruptor, esperes els segons o minuts de rigor fins que tot és a punt. Mentre tant aprofites per fer-te una cigarreta.  Connectes l’IPhone, amb 3G incorporat, esperes el senyal de: “compartint internet”. La capseta del DropBox es marca amb el OK, i ja ets connectat a tot el món.

Mires el twitter, les webs de rigor – en el meu cas tres de meteorologia, incloent MeteoFrance – el Blog, no fos cas que algú hagués llegit l’ultima entrada que et va costar tant, i res…..

Correu, les dues safates d’entrada. Res, és diumenge……

Bé doncs, cap al Bar Cerdanya a fer el toc.

Tot d’un plegat es posa a ploure, amb insistència. Casum…  Tampoc és qüestió de travessar el port sota la pluja amb la bicicleta. Obres la nevera i decideixes fer-te una clareta, tu tot sol.

Tornes a connectar….. ritual de rigor, descrit anteriorment. Més una altra cigarreta. Fumes massa, penses.

Partida de solitari Spider, que no acabes perquè no estàs per la feina.

I al final: ” Uns amics et van dir que pots connectar amb algunes webs on s’ofereix de forma gratuïta”. L’angelet et diu, NO! ja portes sis anys d’abstinència, aguanta! Saps que no en surt res de bo de tot això! EL dimoniet et diu: Va tiu, no n’hi ha per tant, només una estona. Total, tothom ho fa, perquè has de ser tant diferent?

I hi caus. La carn és dèbil.

Sant Google t’ajuda a trobar-ho, clic per aquí, clic per allà, i ja està, en Full Screen,

TV3 a la carta

En directe, les notícies del 3.24. Strauss-Kahn ha tornat a París, el barça B ha guanyat 4-0 al Cartagena, el barça d’handbol ha perdut davant el reconstituït Athlètic de Madrid, i la pitjor de totes, el rebuig unànime de tots i totes a la sentència del suprem sobre el català a l’escola.

No en tenim prou amb que des de Madrid ens estiguin encalçant sense treva?  No hi ha res millor per poder retallar a tort i a dret: sanitat, educació, medi ambient, etc… que fabricar fantasmes on no n’hi ha. Però si fins i tot des de Madrid han dit que no n’hi ha per tant i que en cap moment s’està vulnerant la política d’immersió lingüística. Penses…..    Però, penses?

I lentament, la pornografia, la immediatesa, la Sacrosanta televisió, amb les Notícies al capdavant, et van contaminant la sang, el cervell, la melsa, el moll de l’os. I ja no penses, al menys per tu mateix. Penses el que volen que pensis. Els cèsars ja ho sabien fa segles, Panem et circenses.

Per sort, la petita X que hi ha a la part superior dreta de la pantalla, t’ajuda.

De què t’ha anat, per poc i tornes a caure!

Molt millor llegir l’últim post de la Bel o de la Carme, o sentir la remor de les gotes quan piquen damunt del vaixell, la forma i colors dels núvols de l’Empordà al capvespre, o flairar la terra mullada, o pensar en el molt que trobes a faltar algunes carícies…….

Ben mirat, al cap i a la fi, el desplegable central de Play Boy/ Play Girl, no t’enganya, allò és el que hi ha, amb més o menys cirurgia, però és el que és.

mira’t el vídeo

na’nit….

%d bloggers like this: