Saltar-se la navegació

Un mico greixós i pelat, amb la música a tot volum, com gairebé cada nit, pica a la paret de la seva veïna, amenaçant-la i escridassant-la. “Te mataré!”  o “Si tienes huevos llama a la policía!”, entre d’altres.

Ja és la segona vegada en menys d’un any, i la noia te por. La por, mica en mica es va convertint en ràbia i impotència, en frustració de veure que per més que faci, aquell proto-home segueix ostentant la supremacia de la força, de la violència, de la testosterona. En qualsevol moment poden coincidir al replà i tem el pitjor.

El seus records no l’ajuden. Tres anys enrere, la seva millor amiga va ser assassinada per un veí. Vint-i-quatre ganivetades mentre ella donava guitzes al buit, tacant les parets de sang, mentre provava de desfer-se del seu botxí, i l’únic que aconseguia era deixar un rastre macabre de taques a les parets i un toll de sang fresca que va arribar a baixar alguns graons, abans de coagular-se.

Després es va convertir en una notícia de primera plana als diaris locals i en poc temps, en una estadística. Avui, només la recordem els qui la vam conèixer. Tamara Monti “Tamy”.

Finalment truca a la Policia Local, que per segona vegada en menys d’un any, venen a veure que passa. “Si, ja sabem qui és”. Però això no tranquil·litza la noia, que així ho expressa. “No hi podem fer res més, si vol pot posar-li una denúncia”.

El cos de la Policia Local de Roses te antecedents curiosos, com el d’un agent que va disparar i matar a un conductor per saltar-se un semàfor. Aquest agent, després d’acomplir una petita condemna, va ser readmès al cos i va seguir patrullant, armat.

Si més no resulta curiós que la llei i l’ordre siguin aplicats amb tanta contundència, excepte quan perilla la vida d’una dona. I no estem dramatitzant si pensem que mentre llegim això, 45 dones han perdut la vida a mans d’homes, si és que poden arribar a ser classificats com a tals. No hem evolucionat!

Què ha de fer la noia? Bé, de moment només pot: tenir por!

Aquest post no és ficció. Els fets són de la passada nit, a la tranquil·la vila de Roses, Alt Empordà. 12/09/2011

albertlarrosa

One Comment

  1. Em sap molt greu, tant per la Tamy, com per la “noia”. També per la població que ha de passejar-se entre agents sonats armats. No puc dir res sobre què s’ha de fer. Potser una denúncia, potser una mudança, potser una oració, potser una agressió. Depèn d’ella.


Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: