Saltar-se la navegació

Floto en una boira que no em deixa veure les coses, però les puc oir. La boca sembla un terròs recent arrancat per l’arada, Déu! quina set!

Puc sentir el cor bategant al meu coll, els ulls disparats, a mil per hora, cercant el més lleu indici. Estan a prop. No sento por, de fet, no sento res. Alguna cosa dins meu diu que ho he de fer bé.

Els trets sonen sense parar, ràfegues de metralladora, de tant en tant algun obús cau a la vora de l’edifici que hi ha davant meu, produint una explosió que ho rebenta tot.

Porto una bona arma, una 12mm retallada, plena. Els sento apropar-se, xerrant aquest coi de llengua que ningú pot entendre.

Un, dos…….. i tres

Surto de l’amagatall amb el fusell preparat per a disparar.

TAC!

Torno a girar ràpidament, he errat, m’acabo de donar un cop molt fort al cap, però que molt fort! Que burro ets!

Les cames em fan figa,  i sento l’olor a ferro rovellat. Merda! és sang!Em fa mal la cara, molt mal.

El temps de tocar-me el pòmul esquerra i veure que el cop al cap ha estat un tret. Em surt tant sang que la puc veure brollar. Quina son!

Las cames es dobleguen irremissiblement i perdo la força a tot els músculs del cos. Quin mal em fa la cara!

Veig passar el que m’ha disparat, ni s’ha aturat a rematar-me. És un crio.

Que curiós, realment tota la vida em passa molt ràpid pel cap, tots els record, molts records. Dura menys d’un segon. S’atura. Es fa fosc, ja no fa mal la cara.

Ja ja ja, l’únic que em ve al cap es…. Game Over.

……………

 

albert

 

 

%d bloggers like this: