Saltar-se la navegació

Monthly Archives: Abril 2013

Vivia amb ell mateix. Vivia aquí i ara.

Li agradava cuinar, lentament, pensant en les persones que estimava. Amassant el pa com si dels pits d’una amant es tractés. Li parlava als alls, metre els pelava i a les cebes mentre giraven a la cassola.

També es delia per la fusta. Tot i que no era un gran fuster, sempre li hagués agradat ser ebenista. Passant la má pel cos nu d’una taula o una cadira. Amb la pupil·la clavada en cada nus, en cada beta. Amb la cara plena d’encenalls i fent olor a cedre, es movia lentament, precisament.

Gaudia dels olors, que el duien a records llunyans i agradables. Cada flor, cada calaix de roba, cada primera gota de pluja damunt la terra eren un univers. En pau.

De quant en quant plorava, sense dolor, només per plorar. I sentia cada llàgrima lliscant de pressa galta avall, sense aturar-la. Llavors prenia el seu flaviol i sonava cançons antigues, cançons de la terra i el mar, i com a públic les aranyes i formigues que corrien pel jardí.

Quan el dia era bo, sortia a navegar. Pendent de cada núvol, brisa o blancall damunt les ones. I deixava que el mestral o el xaloc fessin la seva feina, guaitant la vela inflada i sentint el xipolleig del casc trencant les ones. Saludava amb la má les baldrigues, mascarells o gavots, i als dofins els feia una reverència per agrair-los la seva companyia.

I les nits d’hivern, quan l’esmolat vent del nord  apretava, seia a la llar. Mirant l’hipnòtic foc dansant entre els braons sucarrats i donant gràcies a la gran mare, a la mare de totes del mares, per la joia de poder seguir respirant un dia més.

Avui, ell ja no hi és, se n’ha anat. Ha partit amb els falciots, un vespre de tardor. Ara és part de la terra que amava, de la seva mar estimada, del cant dels ocells i del color dels pins. Ara el podeu sentir en cada brogit d’un rierol, el podeu veure en cada ona que trenca a l’escull i flairar en cada rusc.

Ara ell és a tot arreu.

 

albert

%d bloggers like this: