Saltar-se la navegació

Monthly Archives: gener 2014

ofec

Sucs de verema

que ofegueu el meu plor solitari.

Sorolls del silenci

que calleu ma paraula muda.

Enyor de la pell

que em treus l’alè de la vida.

A tots vosaltres us convoco.

Nu i assedegat de mort, aquí m’estic.

Veniu tots plegats i acabeu la feina,

que no sóc prou fort per aguantar fibló a fibló.

Veniu tots plegat i acabeu la feina,

que ja ploraran els qui portin el dol.

alo

DSC_0914 - Versió2

Caurà la pluja de sang i no mullarà les meves ales

Vindrà l’hivern infinit sobre la teva pell

trencada pel plany dels pits inflats.

Tu ets la terra, l’aigua i el cel.

Tu trenques els cims amb un sospir.

Fluint aturada i sense alè,

lluites contra el vent de la indignitat,

                            contra el còmode.

Caurà la pluja de sang, no mullarà les meves ales

i em duràs pel teu mar de tinta esborrada.

                                                                  alo

%d bloggers like this: