Caurà la pluja de sang i no mullarà les meves ales
Vindrà l’hivern infinit sobre la teva pell
trencada pel plany dels pits inflats.
Tu ets la terra, l’aigua i el cel.
Tu trenques els cims amb un sospir.
Fluint aturada i sense alè,
lluites contra el vent de la indignitat,
contra el còmode.
Caurà la pluja de sang, no mullarà les meves ales
i em duràs pel teu mar de tinta esborrada.
alo
