Pluja de sang

Caurà la pluja de sang i no mullarà les meves ales

Vindrà l’hivern infinit sobre la teva pell

trencada pel plany dels pits inflats.

Tu ets la terra, l’aigua i el cel.

Tu trenques els cims amb un sospir.

Fluint aturada i sense alè,

lluites contra el vent de la indignitat,

                            contra el còmode.

Caurà la pluja de sang, no mullarà les meves ales

i em duràs pel teu mar de tinta esborrada.

                                                                  alo