Sucs de verema
que ofegueu el meu plor solitari.
Sorolls del silenci
que calleu ma paraula muda.
Enyor de la pell
que em treus l’alè de la vida.
A tots vosaltres us convoco.
Nu i assedegat de mort, aquí m’estic.
Veniu tots plegats i acabeu la feina,
que no sóc prou fort per aguantar fibló a fibló.
Veniu tots plegat i acabeu la feina,
que ja ploraran els qui portin el dol.
alo
