Ofec

Sucs de verema

que ofegueu el meu plor solitari.

Sorolls del silenci

que calleu ma paraula muda.

Enyor de la pell

que em treus l’alè de la vida.

A tots vosaltres us convoco.

Nu i assedegat de mort, aquí m’estic.

Veniu tots plegats i acabeu la feina,

que no sóc prou fort per aguantar fibló a fibló.

Veniu tots plegat i acabeu la feina,

que ja ploraran els qui portin el dol.

alo