Saltar-se la navegació

Category Archives: REALITATS!

Ja he fet el meu llonguet!

Ni molt dur, ni molt tovet.

Olor: la justa.

Color: de fusta.

Colofó d’àpats gurmands

i senyal de que estem sans.

Ves que demà no m’apreti

un de nou per sortir fora,

millor que sigui d’hora

i així la panxa no em peti.

Alo

Un mico greixós i pelat, amb la música a tot volum, com gairebé cada nit, pica a la paret de la seva veïna, amenaçant-la i escridassant-la. “Te mataré!”  o “Si tienes huevos llama a la policía!”, entre d’altres.

Ja és la segona vegada en menys d’un any, i la noia te por. La por, mica en mica es va convertint en ràbia i impotència, en frustració de veure que per més que faci, aquell proto-home segueix ostentant la supremacia de la força, de la violència, de la testosterona. En qualsevol moment poden coincidir al replà i tem el pitjor.

El seus records no l’ajuden. Tres anys enrere, la seva millor amiga va ser assassinada per un veí. Vint-i-quatre ganivetades mentre ella donava guitzes al buit, tacant les parets de sang, mentre provava de desfer-se del seu botxí, i l’únic que aconseguia era deixar un rastre macabre de taques a les parets i un toll de sang fresca que va arribar a baixar alguns graons, abans de coagular-se.

Després es va convertir en una notícia de primera plana als diaris locals i en poc temps, en una estadística. Avui, només la recordem els qui la vam conèixer. Tamara Monti “Tamy”.

Finalment truca a la Policia Local, que per segona vegada en menys d’un any, venen a veure que passa. “Si, ja sabem qui és”. Però això no tranquil·litza la noia, que així ho expressa. “No hi podem fer res més, si vol pot posar-li una denúncia”.

El cos de la Policia Local de Roses te antecedents curiosos, com el d’un agent que va disparar i matar a un conductor per saltar-se un semàfor. Aquest agent, després d’acomplir una petita condemna, va ser readmès al cos i va seguir patrullant, armat.

Si més no resulta curiós que la llei i l’ordre siguin aplicats amb tanta contundència, excepte quan perilla la vida d’una dona. I no estem dramatitzant si pensem que mentre llegim això, 45 dones han perdut la vida a mans d’homes, si és que poden arribar a ser classificats com a tals. No hem evolucionat!

Què ha de fer la noia? Bé, de moment només pot: tenir por!

Aquest post no és ficció. Els fets són de la passada nit, a la tranquil·la vila de Roses, Alt Empordà. 12/09/2011

albertlarrosa

%d bloggers like this: