Saltar-se la navegació

Category Archives: Uncategorized

 

Dues ànimes encavalquen la nit,

DSC_0912dos anhels que gemeguen,

dues serps que etrecreuen

petons llençats a l’aire,

abraçades al buit

entre el cel i l’infern

sobre una terra cega

incapaç de somniar,

negant el lliure albir,

deixant que la fosca nit

cobreixi els cosos

esperonats pel desig,

dins la fosca caverna

del que hauria pogut ser

i sembla, mai serà.

alo

Foto:Karxofa Films

ofec

Sucs de verema

que ofegueu el meu plor solitari.

Sorolls del silenci

que calleu ma paraula muda.

Enyor de la pell

que em treus l’alè de la vida.

A tots vosaltres us convoco.

Nu i assedegat de mort, aquí m’estic.

Veniu tots plegats i acabeu la feina,

que no sóc prou fort per aguantar fibló a fibló.

Veniu tots plegat i acabeu la feina,

que ja ploraran els qui portin el dol.

alo

Ja està, ja ha passat. Un “Rabo de nube” al més pur estil Silvio Rodríguez, en tots els sentits.

Veurem que ens deixa!

De moment, aquest matí ja he pogut veure les primeres neus coronant el Canigó. Un aire fresc, un ventet de nord que mica en mica aplaca les ires de Posseidó, enfadat segurament pel tracte que està rebent de nosaltres els humans.

La febre i el forat fosc són omplerts poc a poc per l’esperança i les ganes de viure.

Potser és que com en Joan Manuel, he nascut a la Mediterrània i els matins amb sol, amb llum, amb el color blau i la olor de sal, m’omplen.

Potser és que després del Yin ve el Yang, sempre.

Potser és que m’estic fent vell.

Del que n’estic segur, i seguint amb les paràfrasi, és que “Tots els matins del món son un camí sense retorn” com diria Pascal Quignard.

Seguirem, matí a matí, sol a sol, núvol a núvol i donant les gràcies cada dia a l’aire per seguir tenint la proporció de gasos justa per a poder-lo respirar.

albert

%d bloggers like this: